Entrevista al Dr. Pujol (Canal Català Televisió)

Testimonio de Judith Martínez sobre los problemas que le ha acarreado el sobrepeso en su entorno laboral . El Dr. Joan Pujol ante el ejemplo de sobrepeso de Judith que comporta problemas de colesterol e hipertensión a la paciente, aconseja solucionarlo cuanto antes mejor, a fin de evitar una situación, a la larga, mucho más complicada. 


Presentador: Avui volem conèixer el cas d’una persona. Està a l’espera de ser operada. Ara pesa 96 quilos i té 35 anys. Barreres físiques i barreres psicològiques bastant greus, es troba limitada i bastant desesperada buscant treball, que aquesta és una de les altres problemàtiques i també esperant aquesta operació. Amb nosaltres aquesta nit la Judith Martínez. Judith, bona nit!.

Judith: Hola, bona nit!.

Presentador: Gràcies per estar amb nosaltres. I també al Joan Pujol Ràfols. Joan, bona nit.

Dr. Joan Pujol: Bona nit.

Presentador: Ell és el Cap de la Unitat de Tractament de Cirurgia d’Obesitat Mòrbida de la Clínica Tres Torres. Judith, explica’ns la teva queixa, la teva denúncia.

Judith: Home la denúncia en si, és que està molt malament tot el que és l’univers de la dona, per a les dones que són obeses. Si ens fixem, tot el que és la televisió , la publicitat... és un  atac constant a un prototip de dona  que són pràcticament impossibles, no?... per a moltes de nosaltres. Aleshores ens troben que ja començant per aquí, està tot una mica desajustat.

Presentador: Sí, però hi ha dues queixes concretes:  una per la part del treball, o d’accedir a un lloc de treball...

Judith: Sí.

Presentador: ... i l’altre per haver d’esperar-te tant i tant i tant de temps per a ser operada per la Sanitat Pública. Comencem, si vols, primer per al tema del treball i després ho analitzem també amb l‘especialista què és que està passant  amb el dia d’avui a casa nostra amb el tema de la Sanitat. A dia d’avui tu estàs treballant Judith?.

Judith: No, no estic treballant. La meva feina, diguem que, depèn molt de la imatge, aleshores quan em vaig començar a posar grassa vaig perdre la feina, per aquest motiu i clar, això no t’ho diuen, t’ho disfressen una mica però sí és així, i aleshores  trobes que... quan depens de... quan els teus estudis van relacionats... van directament lligats a la teva imatge, es passa una mica malament.

Presentador: Has arribat a passar-ho malament?

Judith: Molt.

Presentador: Sí? Fins a quin punt?.

Judith: Home, fins al punt d’agafar una depressió molt bèstia. D’estar al lloc de feina, saben que te’n vas al carrer, perquè les teves companyes ja t’ho han dit, per la cosa de l’obesitat, i que t’agafen uns atacs com... be que després saps que són atacs d’ansietat, però que t’agafen taquicàrdies... O sigui, ho acabes pagant. Psicològicament és molt dur.

Presentador: Amb la qual cosa, tu ara estàs sense feina?

Judith: Si.

Presentador: I creus que a dia d’avui encara et resultarà més difícil, tot i la crisi que hi ha actualment, pel teu físic?.

Judith: Si.

Presentador: Però encara existeix això?. Es a dir, en un primer moment i feia molts anys... les persones que eren una mica més grassetes, que tenien una mica més de quilos, havien d’aguantar els típics insults dels companys de classe, les típiques marginacions una mica... però a dia d’avui, al segle XXI, encara segueix passant?.

Judith: Gràcies a Déu, no. Però sí que en àmbits de feina, quan depens de la teva imatge, per a fer Fires, Internacionalització i tots aquests projectes que t’has de moure, no volen una noia grassa. No la volen. Encara que parlis els teus cinc idiomes, que estiguis preparadíssima, no. Ha de ser una noia tipus hostessa.

Presentador: Tu vas estar molt de temps amb depressió?

Judith: Jo encara estic en tractament...

Presentador: T’estàs medicant?   

Judith: Sí. Estic en tractament.

Presentador: I ara, per exemple, als teus anteriors caps que els hi diries?. O no et queda ganes?

Judith: No em queden ganes de res! O sigui... és igual... Què has de dir?

Presentador: Amb la qual cosa, la única via, la única opció, seria operació?

Judith: Sí...

Presentador: I tampoc és qüestió d’estètica? Què tu vulguis estar més prima?

Judith: No,es que no es només l’estètica... No,  per res!.

Presentador: Si no que també és per problemes de salut?.

Judith: Exacte!. És el que volia dir perquè la barrera...o sigui  les seqüeles, a nivell psicològic, poc a poc i amb ajut te’n vas sortint i les superes. El que queda i el que fa por, verdaderament, són els efectes col·laterals d’aquesta obesitat, en el mau cas és el colesterol alt, hipertensió... i clar, això és un còctel molotov una mica... et pot donar un infart d’un moment a un altre. I és això el que fa por.

Presentador: Anem a analitzar una mica com està la radiografia del tema amb el Joan Pujol. A dia d’avui, per que hi ha cada cop més persones obeses o que tenen obesitat a casa nostra?

Dr. Joan Pujol: Mira, bona pregunta. Realment la societat mèdica encara no coneixem quina és la causa de l’obesitat, o millor dit, coneixem moltes causes, tantes que ens tornem boixos. De manera que una explicació de per què està pujant la incidència de l’obesitat dintre de la nostra població, home, la més fàcil, la més ràpida és dir que per què estan canviant els hàbits socials, no? I els costums, i estem heretant el bo i el dolent dels altres països més desenvolupats.

Presentador: Ja, però en moltes ocasions l’obesitat no surt a persones que mengin moltíssim,  moltíssim, moltíssim, moltíssim, és més aviat una qüestió genètica, no?

Dr. Joan Pujol: Clar, clar. Es que hi ha varius factors que hi juguen: hi ha per una part els factors ambientals, que són els que hem comentat al principi, i després està... i evidentment és sobre un component genètic, es a dir, hi a persones que mengen el mateix i no s’engreixen. Aquí hi ha una predisposició genètica; i això fa que sigui tant difícil – avui en dia això encara és impossible- trobar una píndola per solucionar l’obesitat. De manera que avui en dia, realment...

Presentador: L’únic recurs que hi ha és l’operació?

Dr. Joan Pujol: Avui en dia, pels casos que més ho necessiten, estem parlant de les obesitats  importants, aquelles que influencien sobre l’estat de la salut de les persones, i que inclús fan que l’esperança de vida d’aquestes persones sigui més curta, ja no només la qualitat de vida, si no l’esperança de vida; desgraciadament per aquestes persones – dic desgraciadament per què no totes es poden beneficiar - l’únic  tractament eficaç és la cirurgia.

Presentador: I que passa, per exemple, en el cas de la Judith? Ella és una persona que paga els impostos absolutament com tothom, que te dret a una sanitat pública, que està en un procés de depressió, que ha de ser operada, per ja qüestions de salut, per què s’ha d’esperar tant a la sanitat pública?.

Dr. Joan Pujol: Mira...

Presentador: Què passa, què s’ha convertit en un producte de luxe?

Dr. Joan Pujol: Jo no diria que és un producte de luxe... La Seguretat Social aquí a Espanya funciona molt bé si la comparem per exemple amb altres països...

Presentador: Això m’ho va dir un metge un dia i no vaig poder amb la frase aquesta que la Seguretat Social funciona molt be.

Dr. Joan Pujol: Funciona tot lo be que pot funcionar. El que passa és que... i sempre que comparem amb d’altres països, no? El que passa és que no som perfectes i no hi ha prous mitjans. Pensa que les despeses... la inversió que fa l’Estat, l’Administració, en la sanitat és  enorme. Dels nostres impostos, una part molt significativa va a cobrir les despeses de la Seguretat Social.

Presentador: Sí, però es que... hi ha gent. Quants dies t’has d’estar  esperant tu?

Judith: Jo no ho se encara, perquè encara no estic en llista d’espera.

Presentador: No estàs ni en llista d’espera?

Judith: Sí, però be, gràcies a la Seguretat Social. Deu ni do també, perquè hi ha persones que no tenen ni l’oportunitat que jo he tingut. De poder entrar en una llista d’espera i de saber que la seva problemàtica te els dies comptat, tot ni que sigui un any o dos. N’hi ha persones que ni amb aquestes, que no hi entren... aleshores... No estic amb desacord amb el que diu el Doctor.

Dr. Joan Pujol: És un problema de mitjans, és un problema... Al final sempre...

Presentador: Però una operació d’aquestes quan pot costar?

Dr. Joan Pujol: Una operació d’aquestes pot arribar... be, depèn... depèn de les tècniques. Això és molt difícil...

Presentador: Uns quinze mil euros, més o menys?

Dr.  Joan Pujol: Hi ha operacions que poden valer 15.000 euros, sí, sí. N’hi ha d’altres que no tant. Jo per això dic per exemple que... a la Clínica Tres Torres tenim una Unitat... tu saps que estem en un centre privat, i aquests centres privats intenten donar alternativa a la gent que no pot gaudir...

Presentador: Això en la Mútua t’entra o no?.

Judith: No, jo la tinc i no, no t’entra.

Dr. Joan Pujol: Les mútues de moment ho contemplen com alguna cosa estètica. Potser una excusa per que no entrin dins de les mútues persones amb problemes de salut que poden gastar més de lo que val la quota de la mútua. És un problema... com tot, es un problema que al final acaba sent econòmic, no?.

Presentador: Problema econòmic. Hem de fer una breu pausa per la publicitat. A la tornada m’agradaria analitzar també aquesta problemàtica i poder veure, també, de qui es la culpa, no? Una mica. O què es el que està funcionant malament. A banda d’això, vostès no se si sabien, els hem dit al començament d’aquest programa, una noia ha pagat 150 dòlars perquè la pegui i li provoqui un avortament.   Vostè que en pensa de l’avantprojecte de la Llei d’Avortament? Està a favor o està en contra?. Per què els habitants del Baix Camp no poden estudiar cursos de català? O volen mostrar-nos tal i com estan els seus carrers, les seves places de les diferents localitats. Doncs, tots aquests temes, totes aquestes respostes a les preguntes – que semblo ja la Glòria Serra – els expliquem en cinc minuts. No marxin! Fins ara!

(El programa continua después  de la publicidad).

Presentador: Vostè què en pensa de l’avantprojecte de la Llei d’Avortament? En el nostre pulsòmetre ho analitzem amb un especialista en pocs minuts, com també per què els habitants del Baix Camp no poden estudiar cursos de català?. Abans, però de conèixer tots aquests temes, ens havíem quedat avui parlant d’un tema d’actualitat, d’un tema preocupant que cada cop afecta més a casa nostra; és el tema de l’obesitat. Doctor ens havíem quedat... quantes persones vostè coneix...? Hi ha a Catalunya persones molt afectades per aquest tema? Què estiguin en llistes d’espera?...

Dr. Joan Pujol: Mira, avui en dia es calcula que hi ha aproximadament un 10 per cent de la població, i això és molt, no et podria dir números exactes però hi ha un percentatge important de la població que te obesitat, i el dolent es que això va en augment i que l’obesitat infantil també va en augment...

Presentador: És crònica?

Dr. Joan Pujol: És crònica.

 Presentador: Es pot parlar de malaltia?

Dr. Joan Pujol: Sí, es pot parlar de malaltia. És una malaltia, així ho contempla l’Organització Mundial de la Salut, i no és només una malaltia, si no que és una malaltia, per definició, crònica. Això vol dir que avui en dia, com hem dit abans, no tenim un tractament eficaç...

Presentador: Però si la Judith s’opera, pot deixar de ser crònic? o no? 

Dr. Joan Pujol: Clar, evidentment. Be, és un concepte perquè nosaltres parlem de curació... però en aquest cas seria més una remissió de la malaltia. La tenim controlada i, probablement amb una operació la tindrem controlada de per vida. Però el concepte de malaltia... els gens de la Judith encara seran... tindrà una tendència a l’obesitat.

Presentador: Amb la qual cosa, de qui és la culpa que hi hagi tanta llista d’espera? Tant desconeixement?

Dr. Joan Pujol: Jo no parlaria de culpables...

Presentador: Alguna Consellera...algun Conseller... que ens agrada molt...

Dr. Joan Pujol: (Rialles) Buscar algun “chivo expiatòrio”? No, jo no parlaria de culpables. És un problema que és molt difícil de resoldre, molt difícil; farien falta molts mitjans que poder, avui en dia, no els tenim. Tenim el que tenim, i amb el que tenim fem el possible per a solucionar-ho.

Presentador: Amb la qual cosa el problema seguirà igual?

Dr. Joan Pujol: Be, de moment... Desgraciadament la solució de l’obesitat, és una solució cara i llavors, pues, tenim que fer a mesura que tenim els mitjans per anar fent. Sí que es veritat que hi ha molta gent, encara, que està esperant al tractament i que per falta de mitjans no el pot gaudir.

Presentador: Judith, tu t’has plantejat d’anar a operar-te pagant?

Judith: Sí, però està impossible. Els Bancs t’ho posen molt difícil...

Presentador: Per què hauries de demanar un crèdit?.

Judith: Sí. Però no és tant demanar un crèdit. Tu pots demanar un crèdit, el que passa és que quan dius que és per a una operació, automàticament és: NO!.

Presentador: I amb la qual cosa et sents com una mica...

Judith: Sí, se’t queda cara com de peix congelat, sí, una mica...

Presentador: A dia d’avui,  estàs contenta? Ets feliç? Creus que aquesta operació podria canviar radicalment la teva vida?

Judith: Pot canviar-la. Ho se, per què, be... a casa meva tinc el testimoni de que la meva germana està operada i la meva mare també. Aleshores...

Presentador: Quants anys els hi ha costat?

Judith: A Elles poc, a elles poc perquè tenien la sortida econòmica, en el cas de la meva mare, i en el cas de la meva germana era per què ja estava tan passada de voltes que li havien de posar dues pròtesis. Aleshores, doncs, li varen cobrir , li va cobrir la mútua i tal. Però a mi no m’ho cobreix. Jo estic pagant cada mes la meva mútua, però no m’ho cobreixen. Quan haig d’esperar? Doncs, no se, lo que faci falta. Si soc feliç? Doncs be, podria ser-ho més, no? Podria ser molt més feliç però...

Presentador: Ens quedem doncs amb aquestes paraules. Dir-los que la Judith té estudis... Ho puc dir o no?

Judith: Ho pots dir, ho pots dir.

Presentador: Que te estudis de periodisme, ets una gran... be... com ho estaves.... que també està especialitzada en Secretariat de Direcció.

Judith: Soc Secretaria de Direcció.

Presentador: Així que si alguna persona veu a la Judith i diu jo voldria treballar...

Judith: Estic disponible!

Presentador: La Judith està disponible. Es posen en contacte amb nosaltres al programa 902.734.723 o tv@canalcatala.com i nosaltres li fem arribar a la Judith. Que no totes les secretàries han de tenir unes mesures espectaculars...

Judith: No. A veure, el problema és que com a secretària de direcció, si tires el currículum per a administrativa, et diuen que estàs massa preparada, amb lo qual, tens una discriminació brutal...

Periodista: Brutal.

Judith:... A la feina. Què has de fer? O m’aprimo o m’aprimo

Periodista: Doctor, vostè creu que s’ha d’aprimar molt?.

Dr. Joan Pujol: Home... des de el punt de vista mèdic... Jo la trobo guapíssima... però...

Dr. Joan Pujol: … Però, després  per que ella m’ho diu.. Es evident que té un sobrepès i a més, i sobre tot, aquest, sobrepès li està minvant la salut, no?. Te el colesterol disparat i te la tensió arterial alta...

Presentador: Però... avui el colesterol  jo crec que el te molta gent...

Dr. Joan Pujol: Millor arreglar-ho, millor arreglar-ho. I sabem, a més, que si no ho fem ara, la Judit, molt probablement, no tindrà un tractament i anirà a més. L’obesitat no és només una infermetat crònica, com hem comentat abans, si no que a més és progressiva. Es a dir, si no ho solucionem ara, perquè diem be, encara pot aguantar una mica... Home, per què esperar més? Perquè sabem que a la llarga encara serà pitjor.

Presentador: Serà pitjor...  Doncs ens quedem amb aquestes paraules. Judit, gràcies per haver estat aquesta nit amb nosaltres, per a explicar-nos la teva experiència...

Judit: A tu..

Presentador: I Joan, felicitats!. Feliç revetlla aquesta nit a tots dos.

Dr. Joan Pujol: Gràcies a vosaltres.

Presentador: Gràcies per haver compartit aquests moments.